
Madrid – BNE – Mss. 105 – 122r-124v
Otro título: «Virtuts de l’aygua ardent».
Traducción anónima al catalán desde el latín hecha el primer cuarto del siglo XIV.
Incipit: «Aquestes són les virtuts de l’aygua ardent». «Primerament, de conservament de cabeyls que no tornen blancs, ço és, canuts. Si·ls cabeyls muylaràs sovén ab l’ayga ardent en la raÿl, conserva’ls de canes e multiplica’ls, e les canes fan-s’i trines, ço és, rossos…»
Explicit: «… Per fredor. — Aquesta ayga és bona maraveylosament a dones qui sien de fredor; e que se’n laven lurs huyls e la cara, per la vista a aver pus bela e la cara». «Laus tibi sit, Christe, quoniam liber explicit iste».
Poseedores: Joan Sala (m. 1390) y Francesc Prat (m. 1419).
Tratado sobre los usos médicos del aguardiente. Es un breve resumen de recetas médicas con este alcohol como base, que se complementa con dos breves capítulos donde se describe el alambique y el método de destilación.
El texto catalán es la traducción de un original latino que debió hacerse sobre 1320/1330. Se conserva una traducción occitana (Vertutz del ayga arden) de esta obra en un ms. del s. XV copiado en la región de Narbona (ms. Arsenal 8315). Esta traducción occitana no tiene exactamente el mismo contenido que la catalana: faltan algunas recetas que aparecen en el texto catalán («De cuartanas», «Por humores sobréfluas», etc.) y contiene otras que carecen en éste («A rugas de cara», «Contra verms de aurelas», etc.). Los textos catalán y occitano parecen ser traducciones o adaptaciones independientes del original.
Es posible que algunos libros «de medicinas» que aparecen entre obras de alquimia en algunos inventarios de bibliotecas privadas correspondan a esta obra dado el interés de los médicos prácticos y boticarios por el aguardiente.
Contenido: (1) «De conservament de cabeyls que no tornen blancs, ço és, canuts»; (2) «De poyls qui·s facen e·l cap o altres vermes»; (3) «De fleuma grossa e viscosa»; (4) «De casina en lo cap»; (5) «De tiya del cap»; (6) «De reuma, cadarn o fleuma»; (7) «De gota rosàcea»; (8) «De lebroses o mesels»; (9) «De sordea»; (10) «De lagaya»; (11) «De valida o deffeyta, tacha o carnaç qui sia en huyl»; (12) «A dent dolor»; (13) «De cranch de giynives»; (14) «De paraliciós»; (15) «Ítem, de p[ar]aliciós»; (16) «De contreyts o dèbils»; (17) «Ítem, de muts»; (18) «De malaltia qui fa hom caer»; (19) «De mors de serp»; (20) «Per postema qui sia e·l polmon»; (21) «De postema flautiàtica»; (22) «A fleuma d’estómach e de vermes»; (23) «A belea de cara e a conservament»; (24) «A malaltia de fredor»; (25) «A poplexia, qui és opilament de servel»; (26) «De litargia, qui és mortificament de membres»; (27) «De cadarn»; (28) «A dolor e a trencament e a colp»; (29) «De carn de ploma a coure»; (30) «D’om qui fos untat de l’ayga ardent»; (31) «D’espècies o altra cosa qui sia mesa en la dita ayga per salut»; (32) «De vi qui fos torbat»; (33) «De [aliis] virtutibus»; (34) «De quartanes»; (35) «Per humors sobrèflues»; (36) «Dels alambichs»; (37) «De l’ayga ardent a fer»; i (38) «Per fredor».
Transcrito en Minervini, Vincenzo (ed.), «Les Virtuts de l’aygua ardent«, en: Martínez López, Miguel (ed.), Literature, Culture and Society of the Middle Ages: Studies in Honour of Ferran Valls i Taberner, Barcelona, Promociones Publicaciones Universitarias, 1989, vol. 9, pp. 2719-2734.
Información tomada de: https://medcat.sciencia.cat/ca/medcat?obra=3188.
Paracelso el charlatán [II]. De su nacimiento e infancia.
A pesar del exagerado número de libros y artículos sobre la vida de Paracelso, son…
El fraude del alquimista en la Literatura (XI): El siglo XV.
A lo largo del siglo XV el relato entra en una fase en la que…
Átomos y Alquimia (XIV). De la ansiedad al miedo.
Ya hemos hablado en post anteriores sobre Silas Bent (1882-1945) y de su entrevista. Pero…
Johann Seger Weidenfeld: 5. El Alma Metálica, o Lunaria Caelica de Lull.
De las supercherías sobre la Piedra Filosofal.
Traducción al castellano de Geoffroy, E.-F., “Des supercheries concernant la pierre philosophale”, Histoire de l’Académie…
El fraude del alquimista en la Literatura (X): Las «Novelle» de Giovanni Sercambi (1378)
Archivio di Stato di Lucca MS.107 Le chroniche di Giovanni Sercambi Giovanni Sercambi de Lucca…
